Com vivim experiències encarnades en l’àgora virtua ( Ingrid Guardiola)?
On comença i acaba lx cuerpx biorgànic per passar a l'extensió tecnològica?
O és que potser no existeix aquest límit?
Som cuerpxs que encarnen infraestructures,
som cuerpxs fets pantalla i pantalles fetes cuerpxs.
Why should our bodies end at the skin,
or include at best other beings encapsulated by skin? (Donna Haraway)

Per investigar de manera experiencial al voltant i a través del coneixement encarnat se’ns presenten qüestions que potser no cal respondre, però que presenten una potencialitat política i crítica que és interessant abordar. Marina Garcés presenta i aborda la filosofia del nosaltres mentre llegeix El lenguaje indirecto y las voces del silencio, assaig de Marleau Ponty. En la línia de la teoria evolutiva de la biòloga Lynn Margulis on posa de manifest la interdependència simbiòtica com a cooperació constant entre existències, Garcés exposa: “aprender a decir nosotrxs es descubrirnos en nuestra imposibilidad de ser solamente un individuo”. Per seguir amb l’afirmació: “el mundo común es mi inacabamiento”.

Tot i tenir la consciència i validació científica que nuestrxs cuerpxs biorgànics són porosxs, la idea d’inacabament, de total obertura i de falta d’individualitat és una imatge aterridora dins la matriu neoliberal individualista en la qual coexistim, ja que s’oposa a molts tipus d’imaginaris on gaudim d’algun tipus de seguretat. Situant-nos en una filosofia del subjecte, ens entenem com a subjectes individuals davant el món. Per tant, quines possibilitats existeixen en la manera de legitimar i pensar allò que som col·lectivament des del cos polític, si ens entenem com a subjectes individuals i políticament separadxs? Com posar el jo en plural i que no quedi sotmès a l’arbitrarietat de suma de jo, suma de perspectives, suma d’individualitats?

L'escriptora i pensadora Remedios Zafra anomena la “multitud de soledats connectades” referint-se a la precarització del treball creatiu en una societat digital i paradoxalment hiperconectada. A El entusiasmo, Premi Anagrama de Ensayo 2017, adverteix que, al costat de la solidaritat de les iniciatives culturals compartides, existeix també un “intent d'instrumentalització per part de la indústria”. Per tant, la qüestió del nosaltres, és un tema polític. El nosaltres no anomena una realitat, anomena un problema. Al nosaltres se li ha de donar resposta construint algun tipus de relació.

A The Second Bodi (El segon cos), Daisy Hildyard sosté que “el cos existeix a diferents escales”, i parla també de “l’horror que aparentment produeix el fet que el teu cos sigui una cosa física amb límits porosos”. Quan ens imaginàvem una vida al costat d’allò tecnològic, potser imaginàvem una relació una mica més consensuada entre cos i tecnologia, una vida millor i augmentada, no un cos distribuït i atemporal al qual no podem seguir el rastre, que existeix a velocitats que nosaltres mai podrem aconseguir, surant sobre nosaltres com a espectres fets de pols, plàstic i cables. En fer un viatge amb el cos que podem percebre immediatament i amb la comprensió explícita que manca de límits, sentim l'existència d'altres cossos, l'aparició d'altres sistemes i la resurrecció d'altres realitats.

La Beatriz Regueira també viatja amb el cos i beu de la fenomenologia de Merleau-Ponty per entendre’ns com a carns intraconnectades, més enllà de la lògica diferenciadora de jo’s. La Bea entén i practica la meditació com a medi per entendre i crear coneixement encarnat, per habitar un altre estat de consciència sumit en el cos, en la corpo-realitat que ens connecta amb “el saber-de-lo-vivo”.

El 21 de gener de 2021 la Bea presenta Voices Matters. "Voices Matters és una proposta que explora la veu com a fenomen físic-energètic i discursiu capaç de performatejar el més profund del nostre ser, des de la dimensió preverbal del naixement de les nostres veus com sons inconscients i amorfs fins a l'articulació d'alguna cosa proper a allò que és intel·ligible.

La veu com a matèria apunta a aquells af(f)ectes que ens uneixen com cossos en una ecologia política que més enllà del que és humà on la paraula, si és compassió POP, ens servirà per a fer d'aquesta humanitat alguna cosa més que el residu present." - https://www.mixcloud.com/dublabes/voices-matters-210120-w-beatriz-regueira/